NOTCIES
31/10/2010
L'Ateneu celebra la primera Castanyada
En aquests últims anys sembla que la gent estigui abocada a oblidar la seva cultura i les seves tradicions, substituint-les per altres que tal vegada no són pròpies del país i que provenen, en la major part dels casos, de cultures anglosaxones o americanes.
Aquest és el cas de la festa de la Castanyada amb la seva castanyera, els típics panellets de les àvies i els moniatos al caliu. Aquets aspectes, ja no tant arrelats, s’estan abandonant i sent substituïts per disfresses de bruixes, bruixots, vampirs i fantasmes; però a Sallent ja en tenim de Carnaval!
Així doncs, la primera castanyada de l’Ateneu ha tingut com a objectiu principal recuperar i enfortir aquesta tradició mil·lenària anomenada La Castanyada, amb un concurs de panellets el dissabte dia 30 d’octubre, on van participar-hi tots els nens i nenes de l’esplai Roques Albes. Diumenge vam poder escoltar un conte relatat per una conta-contes del poble sobre la castanyera, que també ens explicava qui eren les bruixes de Sallent. Aquestes dones que van aparèixer de la foscor del bosc per ajudar a una pobra castanyera, i van dansar fins a quedar exhaurides, amb els seus típics vestits, barrets i, sobretot, les escombres de foc.
Seguidament a l’Ateneu, hi va haver un soparet amb pinxos de tota mena i, com que no hi podien faltar, també hi havia panellets amb formes ben estranyes, castanyes i moniatos. Cap a les 10 del vespre, les Pink Pandettes, amb un acordió i una pandereta ens van fer passar una bona vetllada de balls i cançons de taverna que tots coneixíem, com “La bella Lola”, “L’Estaca” i “La gallineta”. Per acabar, la P¨d Quetzi, ja coneguda a la vila, va finalitzar la jornada amb alguns temes.
No podem oblidar qui som i d’on venim, perquè això seria rebutjar la nostra cultura i els nostres avantpassats i esborraríem així el nostre passat creant un futur que no ens seria propi.
Gràcies a totes aquelles persones que tant a l’ateneu com a casa, vau celebrar la Castanyada i veu col·laborar a enfortir més aquesta tradició.
“...quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera... la castanyera... quan ve el temps de collir castanyes la castanyera se’n va a l’ATENEU!”